FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Entre els antics romans, fracció d'una tribu. Al baix Imperi, senat de cadascuna de les ciutats romanes. A l'antiga Roma, edifici del fòrum on tenien lloc les assemblees civils, especialment les del Senat, o les assemblees religioses. Conjunt d'organismes administratius i judicials per a [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conformar al gust, als costums, a les maneres, etc., llatins. Els antics llatins o romans, imposar llurs usos, costums, etc., especialment llur llengua (als pobles o territoris conquerits). Revestir de la forma llatina. Llatinitzar un nom grec. Adoptar usos, costums, maneres, etc., dels llatins [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Delegat dels emperadors romans encarregat de representar-los en una província. Cardenal delegat pel papa per a governar una província de l'Església. Persona enviada per encàrrec temporani a representar un estat, un sobirà. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a l'antiga Cartago. A les guerres púniques lluitaren els romans contra els cartaginesos. Dialecte fenici parlat a l'antiga Cartago i al seu imperi. Relatiu o pertanyent al púnic. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dignitat palatina, i més tard militar, derivada del cap de les cavallerisses dels emperadors romans del baix Imperi. A la Corona catalanoaragonesa, cap suprem de l'exèrcit reial, amb les mateixes atribucions militars que el senescal. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
convertí en un as de les finances. Entre els romans, pes equivalent aproximadament a 327 grams. Unitat base del sistema monetari romà per a les sèries de bronze. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Columneta posada pels romans en les vies de comunicació més importants cada mil passos per assenyalar la distància en milles existent entre el lloc concret i la ciutat de Roma o el lloc d'origen de la via. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer-se seu per la força (un país, un territori, etc.). Els romans conqueriren tot el món aleshores conegut. Conquerir una terra per força d'armes. Conquerir els pagans a la fe. Conquerir l'estima pública. Conquerir l'amor de Déu. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent als pobles conquerits pels romans. Relatiu o pertanyent a l'art, a l'estil arquitectònic, desenvolupat en diversos països de l'Europa occidental entre el preromànic i el gòtic. Art romànic. Relatiu o pertanyent a les llengües romàniques. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Membre d'un grup fanàtic jueu que fou molt actiu en la resistència contra els romans durant el segle i aC. Persona que segresta, reprimeix, tortura o mata per encàrrec d'algú. Van detenir el cap mafiós i els seus dos sicaris. [...]
